Als meus grups de dansa creativa assisteix gent de diferents edats i de circumstàncies personals molt diverses. A les classes, combino el moviment lliure amb el moviment guiat i dono consignes àmplies de moviment per tal de que cadascú s'ho pugui adaptar a les seves possibilitats. L'objectiu no és veure qui arriba més lluny ni qui balla "millor", sinó que cadascú aprengui a conèixer el seu cos, s'accepti, es cuidi i connecti amb el moviment i amb el fet de sentir-se ple de vida.
Darrerament he obert un nou grup on hi ha una persona que no te gens de visió en un dels ulls, fet que li afecta l'equilibri. Amb tot i això, hauríeu de veure com es mou i la il·lusió amb la que ve a les classes. Una altra de les alumnes ha estat operada fa poc temps de varius i no pot estar massa estona dreta sense moure's. Per tant, es mou des de la cadira quan ens hem d'estirar a terra o estem dretes fent algun exercici de moviment sense desplaçament.
I per què us explico tot això? Perquè m'emociono veient-les i perquè tota aquesta gent m'ajuda a creure que la vida és una qüestió d'actitud. Si t'enfoques en allò que et limita, probablement veuràs límits a tot arreu. Si en canvi t'arreles en allò que ets i que et dóna força i et demanes: "què puc fer per estar millor?" "quines son les meves possibilitats de moviment?"...oblidant les creences limitants que t'encasellen i fent el que estigui al teu abast per flexibilitzar la ment, per obrir-la, deixant-te portar per les sensacions i per la creativitat, t'adonaràs que les limitacions més grans no son al cos, sinó a la ment.
Impossible és tot allò que no s'intenta....has provat de fer-ho possible?
