La vida: Un sí als llavis i un gràcies al cor

Vull compartir aquest meravellós powerpoint que m'ha arribat a través del Josep Pich, una persona amb una sensibilitat especial per la música i per la vida. Gràcies Josep per les teves músiques i per tot el que comparteixes.

+ Viure +-jp

Néixer. Agafar un glop d'aire amb el primer plor.
Un crit.
La primera lluita.
Una esgarrapada a la pròpia història.

Caminar... Sempre caminar.
Dia a dia fer passar els anys.
En solitud, però acompanyats.

Aprendre a volar.
Trobar parella.

I viure mil primaveres en l'amor.

I el món ser sols una sola casa...

I passar tempestes...
Fins quasi semblar que tot està perdut...
Fins sentir el dolor i la pèrdua...

I trobar bonances...I respirar i agrair.

Aprendre vivint la bellesa i la fragilitat que conté la vida, la pròpia vida.

Submergir-se, deixar-se amarar...
Que tot l'ésser respiri, bategui, sofreixi, gaudeixi...

I també unir esforços, viure els somnis...

Cercar companys de camí.
Demanar ajuda.
Acceptar la diferència.

Donar i rebre.
Avui tu, demà jo.
Viure i morir...
Donar vida, prendre-la...
Acceptar el cercle com és.

Acceptar-te tu com ets.

Acceptar l'altre com és...
Estimar, estimar-te, estimar l'altre.
Sempre i a cada dia seguir en aquest aprenentatge.
El de l'amor.

I assumir tot: vida i mort.
Mur, esquerda, opressió...
Joia, obertura, esperança.
El que és i el que pot ser.
La meva força i la meva fragilitat.

Un crit.
Un clam.
Un plor.
Un gràcies.

Un renec.
Una pregària.
Un cant.

Un som-hi! , un anem, un junts...
Saber que visc en comunitat malgrat ser un jo.
I viure en solitud però acompanyat, acompanyada.

Davant l'horror cercar sempre la llum, l'esperança.

Així és la vida:
Terra eixuta, terra assadollada.
Aridesa i abundància.
Riquesa i pobresa.
Una esperança sempre a l'horitzó.

Un camí vers la llum.

Tant de bo aquest fos el nostre objectiu...
Viure sense por!

Desprendre'ns de tot.
I volar sense res
Aprendre a deixar coses.
A despullar-nos poc a poc de tot.

I quedar-nos tant sols amb l'essencial.

L'essencial...

El que de veritat importa.
El que cap diner no pot comprar.

Amor, tendresa, respecte, joia, companyia, pau,...
La tendresa d'una abraçada, l'escalfor d'un cos.
El somriure d'una mare, els ulls de l'amant.
El cant de la natura.
Els amics, els companys.
La llum de la tarda.
El repòs vora el riu.
El silenci...

Al capdavall la llum del nostre viure, allò que ens dóna ales.

Podem així seguir en el nostre vol.
Fins arribar al nostre darrer dia.

I sense cap por enlairar-nos, fondre'ns, deixar-ho ja tot.
Ser u amb l'U.
Volar eternament lliures.

I tornar a ser criatures.
Els ulls ben oberts cap a la llum.

I un si als llavis.
I un gràcies al cor!  

Enfocar-se en els límits vs Enfocar-se en les possibilitats

Als meus grups de dansa creativa assisteix gent de diferents edats i de circumstàncies personals molt diverses. A les classes, combino el moviment lliure amb el moviment guiat i dono consignes àmplies de moviment per tal de que cadascú s'ho pugui adaptar a les seves possibilitats. L'objectiu no és veure qui arriba més lluny ni qui balla "millor", sinó que cadascú aprengui a conèixer el seu cos, s'accepti, es cuidi i connecti amb el moviment i amb el fet de sentir-se ple de vida.

Darrerament he obert un nou grup on hi ha una persona que no te gens de visió en un dels ulls, fet que li afecta l'equilibri. Amb tot i això, hauríeu de veure com es mou i la il·lusió amb la que ve a les classes. Una altra de les alumnes ha estat operada fa poc temps de varius i no pot estar massa estona dreta sense moure's. Per tant, es mou des de la cadira quan ens hem d'estirar a terra o estem dretes fent algun exercici de moviment sense desplaçament.

I per què us explico tot això? Perquè m'emociono veient-les i perquè tota aquesta gent m'ajuda a creure que la vida és una qüestió d'actitud. Si t'enfoques en allò que et limita, probablement veuràs límits a tot arreu. Si en canvi t'arreles en allò que ets i que et dóna força i et demanes: "què puc fer per estar millor?"  "quines son les meves possibilitats de moviment?"...oblidant les creences limitants que t'encasellen i fent el que estigui al teu abast per flexibilitzar la ment, per obrir-la, deixant-te portar per les sensacions i per la creativitat, t'adonaràs que les limitacions més grans no son al cos, sinó a la ment.

Impossible és tot allò que no s'intenta....has provat de fer-ho possible?

Cites sobre la ment i l'acceptació personal

A través d'una amistat, la Roser Gost, vaig conèixer el facebook del Danny Dummitt, una persona que diàriament penja cites i frases molt interessants en el seu mur. En comparteixo algunes. Trobareu la traducció a sota de la imatge.

"No et creguis tot allò que penses"

"Tant de bo les ments tancades anessin emparellades amb boques tancades"

"Sent més, pensa menys"

"La lògica et portará de la A a la Z. La imaginació et portarà a tot arreu". Albert Einstein

"Fins que no facis les paus amb QUI ETS,
mai no et sentiràs feliç amb el QUE TENS"

Aprendre a formular desitjos

Sovint desitgem molts coses, però a vegades no dediquem la suficient atenció a enfocar i a concretar el nostre futur.

Adjunto dos escrits de la meva germana, l'Eva Bach, que van sortir publicats al diari Ara els dissabtes 15 i 22 d'octubre de 2011, a la seva columna setmanal del Suplement Criatures. A la primera columna, l'Eva explica com ha de ser un desig per estar ben formulat i a la segona descriu la importància de saber fins a quin punt hem d'empènyer i fins a quin punt hem d'aprendre també a deixar anar el control dels nostres desitjos per tal de confiar en la vida i en la seva saviesa.

Publicat al diari Ara el 15 d'octubre de 2011

Publicat al diari Ara el 22 d'octubre de 2011

Educar, l'art de fer dansar la vida en el cor

A través de l'Arantxa Palanca, he conegut aquest text de Jose María Toro on defineix meravellosa i exquisidament l'art de la dansa i on  fa una preciosa metàfora entre dansa i educació.

És d'aquells escrits que subratllaria sencer d'inici a fi...Genial!!

Educar, el arte de hacer danzar la vida en el corazón (Jose María Toro)

Danza, todo danza. El movimiento de la vida es un baile sagrado donde cada paso es único y singular y cuyo escenario por excelencia es el corazón. No hay danza sin bailarines y no hay baile sin alegría de vivir. Danzar es permitir que la emoción se mueva y que la energía se estremezca construyendo siluetas y formas que se deshacen tan pronto como son trazadas.

La danza es el cuadro que se dibuja en el lienzo del espacio con los pinceles de los brazos, de las piernas y de los dedos. La danza es una escultura modelada a base de miradas, caricias y sonrisas esculpidas con el cincel de la música.

La danza es la escultura que modela la carne humana dinamizada por el espíritu que la habita, es arquitectura en movimiento, edificios que se desplazan para encontrarse y generan paisajes de belleza. La danza es la música que se escucha por los ojos, movimiento habitado, presencia consciente, presente absoluto, regalo para quien la ejecuta y para quien la contempla.

Danzar es mover la energía, movernos, rejuvenecernos, recrearnos y sanarnos. La danza es curativa en cuanto es una invitación a fluir, a dejarnos llevar y nos aligera de los pesados fardos que nos abruman.

Es preciso recuperar la danza como ritual cotidiano, como movimiento doméstico y como fiesta ordinaria.

En las casas y en las escuelas se baila poco. Es otro modo de decir que son espacios faltos de vida y alegría y en los que la rutina minó el espíritu festivo.

No sólo se trata de incorporar la danza como una actividad más sino de entender que enseñar es hacer bailar las letras, los números, las ideas y las palabras en el corazón de un niño para que allí puedan ser acogidas como celebración y exaltación de la Vida que somos.

Educar es trazar coreografías de luz y de energía en el sagrado escenario del corazón humano, es hacer danzar los valores humanos que nos hacen divinos, es bailar con el otro, junto al otro y, sobre todo, hacia al interior de uno mismo.

Us recomano també seguir aquest enllaç on trobareu un preciós vídeo amb aquest text acompanyat de música, imatges i moviment.

La màgia de la vida està a les nostres mans...

Acabo de veure al facebook un vídeo preciós al mur d'una amistat (Rosa Gh) i he volgut compartir-lo al meu bloc.

Es tracta d'un petit film de 2,17 minuts de durada fet per Chelsea Barlett, del "Ringling College of Art+Design".

Ho tinc clar: la màgia existeix....està a les nostres mans...i també a la nostra mirada.

Que sapiguem omplir la nostra vida i la de la gent que ens envolta d'aquests petits instants de màgia que la fan tan especial...


Treasure - Ringling Thesis 2011 from Chelsea Bartlett on Vimeo.

"Normes del Joc de la Vida" segons el Dr. Stone

Foto: Roser Vilallonga

A la Contra del diari La Vanguardia del 27 d'agost del 2011, Víctor M. Amela va entrevistar el Dr.William H. Stone, doctor en genètica i assessor de la Unitat de genòmica de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. M'agraden molt els consells que recomana cap el final de l'entrevista. Els copio:

Víctor M. Amela: ¿Algún último consejo, doctor Stone?
William H. Stone:   Sí. Tengo mis "Normas del Juego de la Vida":
1) Tómate lo serio con humor
2) Tómate el humor en serio
3) Todo es cuestión de actitud
4) No temas el amor
5) Ya reposarás cuando hayas muerto
6) No despilfarres tu tiempo con gente insustancial
7) Incumple estas normas cuando te sea necesario


Per llegir l'entrevista sencera, podeu fer click aquí 

L'essència dels Nadius Americans

Buscant una música a youtube he trobat aquest vídeo realitzat per l'Arkadius Rusnica que m'ha fet connectar amb els ritmes dels nadius americans, les seves danses, els colors, l'energia, els paisatges, la connexió amb la natura, la saviesa ancestral, el sentiment de grup...

A partir de setembre torno a obrir les classes de dansa creativa a Manresa, Callús i Navàs. Quines ganes tinc de tornar a veure els alumnes i ballar i compartir amb els diferents grups!!!

Uwall: Una web amb molta música

Amb l'Ignacio, una persona meravellosa i que admiro moltíssim, sempre aprenc coses noves. Fa poc em va fer descobrir aquesta pàgina web (http://uwall.tv/) que ofereix una gran varietat de música i vídeos musicals. Pots seleccionar les cançons de vàries maneres: per gènere, per llistes de reproducció creades per usuaris i també segons el teu estat anímic...us la recomano!

El que sovint ens limita és la nostra ment...

Divine Waters" és un curt experimental de dansa (Rendez Vous Films) sobre una sirena que es converteix en persona....però amb una particularitat que la fa "especial": te un tros de cama amputada.

Tot i que la música que acompanya el vídeo no m'agrada gaire, és meravellós veure com aquesta noia experimenta amb el moviment i balla...amb i sense pròtesi.

La ballarina es diu Danielle Loustau-Williams i l'accident que va tenir no va impedir que seguís amb la seva carrera en el món de la dansa i la gimnàstica rítmica. Podeu llegir un article sobre ella en anglès si feu click aquí. Explica que la primera vegada que va tornar a la classe de dansa després de l'accident, tothom va pensar que estava boja. Comenta que hi ha moltes coses que no pot fer en dansa com per exemple posar-se en puntes, però també és capaç de veure la part positiva, doncs diu que amb la pròtesi li resulta molt més fàcil fer girs. Tot un exemple de resiliència.

Durant un temps vaig fer sessions de Teràpia pel moviment i la dansa a àvies amb diferents trastorns cognitius i/o de mobilitat. Algunes d'elles anaven en cadira de roda, però això no les limitava. Era un plaer observar el que transmetien amb la seva cara i el seu cos mentre ballaven...

Quina llàstima que a vegades a la vida ens centrem en excés en allò que ens falta enlloc d'enfocar la nostra mirada cap a tot allò que tenim i podem fer. Aquesta noia n'és un clar exemple...les àvies que venien a fer sessions de dansateràpia amb mi també...unes persones realment admirables!!

Film dirigit, editat i produït per Steve Rosenberg

Onades relaxants

M'agrada molt contemplar el mar des de la platja, deixant-me seduir per la dansa de les onades. Quan el mar està tranquil i aconsegueixes entrar en el seu fluir...és una experiència molt relaxant...

Opcionalment pots provar de sincronitzar la teva respiració amb l'anar i el venir de les onades...

Aquestes imatges del fotògraf Eric Porcher han estat filmades a la Gordons Beach, a l'illa de Vancouver (Canadà).

Estimar... i saber expressar aquest sentiment

Que bonic estimar i poder expressar aquest sentiment! M'encanta com la meva germana, l'Eva Bach, parla sobre aquest tema en la seva columna setmanal que va sortir publicada al suplement Criatures del diari Ara el passat dissabte 2 de juliol de 2011. Ella fa referència específica a l'estimació entre pares i fills, però evidentment, tot el que diu ho podem aplicar a tothom a qui estimem....parella, família, amics...

Estimar i ser estimat....fer saber a l'altre/a que l'estimes i que ell o ella et manifesti també aquesta estimació...donar i rebre carícies...una delícia!!

 

Mariza...un curt d'animació en 3D

La Neus, una alumna del grup de Moviment creatiu de l'Associació de veïns Vic-Remei de Manresa, m'ha enviat fa una estona un correu amb aquest vídeo. Porta per títol Mariza i es tracta d'un curt d'animació en 3D creat per Constantine Krystallis l'any 2008. No us vull donar més detalls del vídeo...així us sorprendrà més. Simplement dir-vos que m'ha encantat!!!!!!!!..i si el mireu, entendreu el motiu...


Mariza from Constantine Krystallis on Vimeo.

45 lliçons de vida

Fa bastant temps em va arribar un correu amb una recopilació de 45 lliçons de vida escrit per Regina Brett, una àvia de 90 anys d'edat. Fa cosa d'un mes, comentant una notícia trista al final de la classe, una de les meves alumnes de relaxació va fer referència a una de les frases d'aquest escrit: "la vida no és justa, però amb tot i això, és bona" i la següent setmana ens va portar una còpia d'aquestes 45 lliçons de vida. Em va encantar rellegir-les i ara em ve de gust compartir-ho a través del meu bloc.

Al buscar informació sobre la Regina Brett, he trobat la seva pàgina web i he vist que va néixer el 1956...per tant actualment no te 90 anys, sinó 55!! La Regina és escriptora i te una columna al diari "The Plain Dealer". Tal i com explica a la seva pàgina web, el dia abans de fer 45 anys, va dedicar la seva columna a les 45 lliçons que la vida li havia ensenyat fins aleshores. Va afegir 5 lliçons més quan va fer els 50. Sembla ser però, que a mida que la columna es va anar compartint entre la gent, algú va afegir "escrit per Regina Brett, 90 anys"...i així, s'ha acabat convertint en una espècie de llegenda urbana.

D'aquí 35 anys, espero que la Regina pugui arribar veritablement a la saviesa dels 90 i afegir alguna perla més...aleshores, espero estar encara per aquí, amb 76 anyets i sobretot....espero seguir ballant i mantenint un cor sa i un esperit ben jove...

La columna original està en anglès, però podeu llegir la versió en castellà a continuació:

1. La vida no es justa, pero aún así es buena.
2. Cuando tengas una duda, sólo toma el siguiente pequeño paso.
3. La vida es demasiada corta para perder el tiempo odiando a alguien.
4. No te tomes tan en serio. Nadie más lo hace.
5. Liquida tus tarjetas de crédito cada mes.
6. No tienes que ganar cada discusión. Debes estar de acuerdo en no estar de acuerdo.
7. Llora con alguien. Alivia más que llorar solo.
8. Está bien si te enojas con Dios. Él lo puede soportar.
9. Ahorra para el retiro comenzando con tu primer cheque de nómina.
10. Cuando se trata de chocolate, la resistencia es inútil.
11. Haz las paces con tu pasado para que no arruine el presente.
12. Está bien permitir que tus niños te vean llorar.
13. No compares tu vida con la de otros. No tienes ni idea de lo que cómo es su travesía.
14. Si una relación tiene que ser secreta, no debes estar en ella.
15. Todo puede cambiar en un parpadear de ojos. Pero no te preocupes, Dios nunca parpadea.
16. La vida es demasiado corta para compadecerse. Vive manteniéndote ocupado, o muere estando ocupado.
17. Puedes alcanzar cualquier meta si permaneces en el presente.
18. Un escritor escribe. Si quieres ser escritor, escribe.
19. Nunca es demasiado tarde para tener una niñez feliz. Pero la segunda depende de ti y de nadie más.
20. Cuando se trata de perseguir aquello que amas en la vida, no aceptes un "no" por respuesta.
21. Enciende las velas, utiliza las sábanas bonitas, ponte la lencería cara. No la guardes para una ocasión especial. Hoy es especial.
22. Prepárate de más, y después sigue la corriente.
23. Sé excéntrico ahora. No te esperes a ser viejo para usar el morado.
24. El órgano sexual más importante es el cerebro. 
25. Nadie es responsable de tu felicidad, sólo tú.
26. Enmarca todo llamado "desastre" con estas palabras: "En cinco años, ¿esto importará?"
27. Siempre elige vida.
28. Perdónale todo a todos.
29. Lo que las otras personas piensen de ti no te incumbe.
30. El tiempo sana casi todo. Dale tiempo al tiempo.
31. Por más buena o mala que sea una situación, algún día cambiará.
32. Tu trabajo no te cuidará cuando estés enfermo. Tus amigos y familia sí. Mantente en contacto.
33. Cree en los milagros.
34. Dios te ama por lo que Dios es, no por lo que hayas hecho o dejado de hacer. 
35. Si algo no te mata, en realidad te hace más fuerte.
36. Llegar a viejo es mejor que la alternativa....morir joven.
37. Tus niños sólo tienen una niñez. Haz que sea memorable.
38. Lee los Salmos. Comprenden toda emoción humana.
39. Sal todos los días. Los milagros están esperando en todas partes.
40. Si todos apiláramos nuestros problemas y viéramos los montones de los demás, qué rápido arrebataríamos de regreso los nuestros.
41. No cuestiones la vida. Sólo llega y aprovéchala al máximo hoy.
42. Elimina todo lo que no sea útil, hermoso o gozoso.
43. Todo lo que verdaderamente importa al final es que hayas amado.
44. La envidia es una pérdida de tiempo. Tú ya tienes todo lo que necesitas.
45. Lo mejor está aún por llegar.
46. No importa cómo te sientas... levántate, arréglate y preséntate.
47. Respira profundamente. Esto calma la mente.
48. Si no pides, no obtienes.
49. Cede. 
50. La vida no es perfecta, pero sigue siendo un regalo.

Respirar la quietud

La meva estimada germana, l'Eva Bach, publica de manera setmanal una columna al suplement Criatures del diari Ara. Em ve molt de gust compartir l'escrit que va sortir publicat el dissabte 11 de juny de 2011, on parla sobre la importància de trobar moments per "no fer res"...

Necessitem moments de quietud per connectar-nos amb nosaltres i amb l'entorn. Per això sempre començo les meves classes fent aquesta parada....una parada on ens permetem descansar i sentir-nos....i paradoxalment podem arribar a "fer tant" quan "no fem res"!!

Curs "El treball de les emocions a través del cos" a Barcelona

Per tercer any consecutiu, torno a oferir un curs dins de l'Escola d'Estiu de Barcelona del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

El curs porta per títol "El treball de les emocions a través del cos" i es fa de manera intensiva de l'11 al 15 de juliol de 2011, amb un total de 15 hores lectives. Està reconegut dins del Pla de Formació Permanent del Departament d'Ensenyament (cal assistir al 80% d'hores per obtenir el certificat).

És un curs pràctic i vivencial de treball corporal per millorar la consciència i l'autoconeixement personal, a fi d'identificar i gestionar eficaçment les pròpies emocions i la comunicació amb l'altre.

Utilitzem dinàmiques d'autoconsciència corporal, sensopercepció, automassatge, massatge, visualitzacions, respiració, estiraments, moviment rítmic-expressiu, dansateràpia i altres tècniques de treball corporal.

Cal portar roba còmoda i aïllant o tovallola.

Per inscriure't i per informació sobre preu i horaris, pots fer click directarment aquí. El període d'inscripció finalitza el 30 de juny a les 24 hores.

Agrair tot allò que tenim i funciona a les nostres vides

L'altra dia, una persona que conec que es diu Mª Antònia i viu a Súria em va enviar un correu electrònic amb un powerpoint d'aquells que fan reflexionar sobre la nostra actitud davant la vida.

Cap on enfoquem la mirada? 
....Cap a la queixa i el lament pel que no tenim? 
ó....cap a l'agraïment i l'alegria per tot allò que tenim?...

Circulen molts powerpoints d'aquest tipus per internet, però aquest em va cridar l'atenció per les dades que dóna sobre el cos humà i sobre la meravella i la perfecció de la seva estructura i el seu funcionament, sobretot quan ens cuidem física i  emocionalment.

Molts experts diuen que cada dia... en algun moment o altre, estaria bé fer un repàs del que tenim i poder-ho agrair. Ho podem fer al despertar-nos...o abans d'adormir-nos....o ara mateix....o tantes vegades com vulguem....Així que aprofito per donar les gràcies per tot el que tinc, per tota la gent encantadora que estic trobant en el meu camí i per la meravella i la màgia de la natura i de l'univers en el que vivim...

L'agraïment és molt important, ja que quan aprenem a agrair el que tenim, ho valorem i per tant en tenim cura...

Us deixo amb les frases que he extret del powerpoint, del qual en desconec la font.

Desitjo que les gaudiu...

---------------------------------------------------------
¿No crees que sería bueno hacer un inventario de los bienes que has recibido para así vivir con mayor alegría y optimismo?

¿Por qué vivir pensando en el 10 % de las cosas que nos hacen sufrir, y no recordar el 90 % de las cosas que nos suceden bien?

Eres una persona humana, y el ser humano es el único animal que puede hablar, para calmar al airado, animar al abatido, estimular al cobarde y decir... Te amo.

En tu cuerpo hay 800 mil millones de células trabajando continuamente y obrando todas en tu favor y en perfecta armonía.

En tu cerebro tienes 13 mil millones de neuronas trabajando tan sabiamente a tu favor, que si las quisieras reemplazar por la máquina computadora más perfecta del mundo, esa máquina electrónica ocuparía el sitio de un edificio de setenta pisos de alto.

Tienes un corazón que es una maravilla de la naturaleza. Bombea hora tras hora, 36 millones de latidos al año, año tras año, despierto o dormido, impulsando la sangre a través de 100 mil kilómetros de venas y arterias, que llevan... más de 2 millones de litros de sangre al año.

Te puedes mover, no eres un árbol amarrado a una pequeña porción de tierra. Puedes pasear, correr, bailar y hacer deporte. Para ello tienes 500 músculos, 200 huesos y 7.000 nervios, sincronizados para obedecerte y llevarte a donde quieras.

En tus oídos hay 24 mil millones de filamentos que vibran con el viento, con el reír de los niños, con la suave música de las orquestas, con el trepidar de las aguas espumantes y al escuchar las palabras amables de las personas que estimas.

En tus ojos, hay 100 millones de receptores que te permiten gozar de la magia de los colores, de la luz, de la simpatía de las personas y de la majestad de la naturaleza.

Tu sangre es un formidable tesoro. Son apenas 4 litros pero allí hay 22 millones de células sanguíneas, y en cada célula hay muchas moléculas y en cada molécula hay un átomo que oscila más de 10 millones de veces por segundo.

Cada día mueren 2 millones de tus células y son reemplazadas por 2 millones más, en una resurrección que ha continuado desde el día que naciste.

En tu cerebro hay 4 millones de estructuras sensibles al dolor, 500 mil detectores táctiles, y 200 mil detectores de temperatura...

Tus pulmones son los mejores filtros del mundo. A través de 600 millones de alvéolos purifican el aire que reciben y libran a tu cuerpo de desperdicios dañinos.

... Ahora pregúntate:

¿crees que no vale la pena tu vida?

Lo triste es que dedicamos mucho tiempo pensando en lo que nos hace falta y casi nunca nos detenemos a recordar y agradecer lo muchísimo bueno que poseemos.

No solo con respecto a tu cuerpo, aplícalo también a los dones que posees, la familia que te ha tocado, las amistades de las cuales eres dichoso en poseer, las comodidades que disfrutas y hasta las oportunidades que se te han presentado. ¡No veas solo lo que te hace falta, agradece lo que ya tienes!

Haz cuentas de tus bienes, y de tus alegrías también. No pierdas tiempo haciendo cuentas de tus males. Y sabes por qué?...

¡¡¡ Porque vales M U C H Í S I M O !!!

...M U C H Í S I M O !!!   ...M U C H Í S I M O !!!   ..M U C H Í S I M O !!!  ...M U C H Í S I M O !!!

Una web per "no fer res" en dos minuts

"No fer res" durant dos minuts....aquesta és la proposta de la web "donothingfor2minutes.com"

Oblidar-te del ratolí i el teclat durant una estona, posar-te en una posició còmoda i deixar-te portar i fluir amb la imatge del mar i el so de les onades...

T'animo a que et permetis un descans i ho provis fent click aquí...A vegades, les petites accions son les més efectives...

Logo dansarí de Google

Aquest matí m'he trobat dos missatges de dues persones que em coneixen i que sense saber-ho han utilitzat gairebé les mateixes paraules. La vida no deixa de sorprendre'm... Una em deia "mira avui el logo de google, t'agradarà!" i l'altra em deia "Has vist el logo de Google avui?. T'agradarà!"

Així que he obert la pàgina de Google i després de veure el logo...estava clar què passaria...

...efectivament, "M'ha agradat!".

Gràcies Marina i Joan per conduir-me cap aquest logo i per intuir tan bé...

Bonica aquesta fusió de Google entre el món tecnològic i el món de l'art...




Amb el logo d'avui, Google commemora el 117è aniversari del naixement de la gran ballarina i coreògrafa Martha Graham (1894-1991), una de les pioneres de la dansa contemporània. Recullo a continuació algunes frases de la Martha Graham sobre el cos i la dansa:

"Cuando empecé, no me interesaban los personajes o las ideas. Mi interés fundamental era el movimiento. No me interesaba resultar hermosa a los demás, sino expresar el verbo profundo de mi cuerpo a través de mis movimientos"

"El cuerpo es capaz de decir aquello que las palabras no pueden"

 "La danza es el lenguaje sagrado del cuerpo"

Ballar al so de la vida

Adjunto una entrevista sobre la Dansa creativa que em va fer la Sílvia Berengueras i que va sortir publicada a l'edició d'abril de 2011 de la revista manresana d'informació i opinió El Pou de la Gallina, a la secció "Diàlegs terapèutics".

Gràcies Sílvia per la teva dedicació, la teva escolta i la teva sensibilitat al conduir i redactar l'entrevista.

I gràcies a tota la gent que des del 2007 us heu anat apuntat a les meves classes de dansa creativa. El boca-orella ha anat fent el seu efecte...Sense el vostre suport, seria molt difícil seguir-me dedicant a aquest món que tant m'apassiona. Gràcies de tot cor...

Entrevista Ester Bach-El Pou de La Gallina-Abril-11

El poder expressiu de les arts

"Thought of you" és un curt d'animació en 2D creat pel dibuixant Ryan Woodward. A la seva web explica que en aquest treball combina el dibuix creatiu de la figura humana amb el seu repertori de gestos, l'animació en 2D, la dansa contemporània i l'exploració de conceptes i processos experimentals que contribueixen al seu creixement personal com artista.

Vaig conèixer el treball d'en Ryan Woodward a través d'una entrada al blog del Joan Piñol i em va captivar des del primer moment per la seva creativitat, sensibilitat i per l'emoció que transmet.

És la màgia que tenen les arts...la música, la dansa, la pintura....la màgia de poder transmetre sentiments i emocions que van més enllà de la paraula. Per això crec tant en la dansa com a via terapèutica per l'expressió, consciència i integració dels nostres desitjos i necessitats.

(Nota: Per tal que la música de fons que acompanya aquest blog no interfereixi amb el vídeo, dirigeix-te primer a l'apartat "Música per sentir" (a la part de l'esquerra del blog)  i activa la pausa del reproductor de cançons)

Autoescàner corporal

Per circumstàncies de la vida, durant un temps em vaig haver de fer varis "scanners", una prova mèdica que utilitza els raigs X per aconseguir imatges de l'interior del cos i saber si hi ha alguna patologia. Encara recordo la gravació prèvia al moment de passar l'escàner que deia "agafi aire....i no respiri!"...en aquells moments la meva capacitat respiratòria estava sota mínims i semblava com si amb la ment volgués empènyer aquella màquina perquè anés més de pressa.....quin alleugeriment quan al final sonava la gravació que deia "respiri!!"....buffffffffffffffff...em sortia aquest so de l'ànima!!

Quan uns anys més tard em vaig formar en l'àmbit de la relaxació i l'expressió corporal, em vaig adonar que tenir consciència del propi cos és fonamental i que aquesta prova de l'escàner ens la podem fer nosaltres mateixos a un altre nivell cada dia.

Sovint ens pot passar que amb les presses del dia a dia ens oblidem de parar-nos un moment per escoltar-nos, sentir-nos i per dir-ho d'una manera visual "saber si ens hem posat totes les parts del cos". L'autoescàner corporal és una exercici que recomano a tothom de manera diària i que requereix tan sols 5 minuts...5 minuts que no es perden, sinó que es guanyen, perquè el teu cos t'ho agraeix. Personalment m'agrada començar totes les meves classes, ja siguin de relaxació o de dansa creativa amb un "autoescànner corporal", doncs és una manera de reconnectar amb el teu cos i situar-te en l'aquí i l'ara.

I com fer-nos un autoescàner corporal?  El podem fer drets, però si podem triar, millor situar-nos en una posició que ens resulti més còmoda, asseguts o estirats. A mi m'agrada estirar-me a terra, sobre un aïllant o directament sobre un terra de fusta per la calidesa que em transmet. Si ho necessitem, ens podem posar coixins en determinades zones del cos per estar més còmodes. Seguidament tanquem els ulls per poder dirigir l'atenció amb més facilitat cap el nostre interior.

Un dels grans avantatges d'aquest autoescàner és que no t'has d'aguantar l'aire...tot el contrari. La respiració és bàsica en l'exercici en tant que ens ajuda a sentir-nos i a deixar anar el cos. Així que el que primer fem és centrar-nos en la respiració. Sentir com entra l'aire en el nostre cos i com surt...fins on arriba...com sento la meva respiració...la sento fluïda?...es talla en algun lloc?...accepto el que hi ha i en la mesura que puc, sense forçar, em vaig permetent donar espai i calma a la meva respiració...

Es tracta seguidament d'anar recorrent mentalment i sentint les diferents parts del cos, de cap a peus...o de peus a cap...com a cadascú li resulti més fàcil. La idea és percebre cada part del cos amb una actitud d'observació, sense jutjar. Per exemple, puc començar pel cap....sentint com està el meu cap avui...com sento la cara...el front...els ulls...la boca...intentant estar present en l'aquí i l'ara per estar obert/a a totes aquelles sensacions que el meu cos em va transmetent. Seguidament faig el mateix amb la resta de parts del meu cos: cervicals, espatlles, braços i mans, esquena, pit, zona abdominal, zona genital, cames i peus. Finalment acabo sentint el cos en la seva globalitat...tot ell...per davant i per darrera...un costat i l'altra...i busco una paraula o una petita frase per definir com estic, com em sento en aquest moment.

Podem complementar l'exercici de l'autoescàner imaginant que deixem anar i relaxem cada part del nostre cos cada vegada que traiem l'aire. Així doncs, un cop hem sentit el cap i la cara, podem inspirar i al treure l'aire visualitzar que deixem anar el pes i afluixem tota aquesta zona del nostre cos.

L'autoescàner corporal és doncs un bon exercici per ser conscients del nostre cos. És difícil relaxar-nos si prèviament no enfoquem l'atenció cap el nostre cos per adonar-nos de com ens sentim. Com diu Eric Harrison, en el seu llibre "Meditaciones breves para vivir sin estrés":

"Per relaxar-te, entra en contacte amb el teu cos (...). Les persones que no son conscients del seu cos son les que més pateixen ansietat (...). Si ets conscient del teu cos, sabràs exactament en quin punt de l'escala tensió-relaxació et trobes i com pots passar d'un punt a l'altre"

Viure el teu cos per viure la teva vida

"Para que su cuerpo le pertenezca, tiene que conocer sus deseos y sus posibilidades y atreverse a vivirlos"

Aquesta és una gran frase de la Thérèse Bertherat, autora de varis llibres sobre consciència del cos. La Thérèse argumenta que molta gent no viu la seva vida, perquè no es permet viure el seu cos...Les tècniques de consciència i expressió corporal estan orientades cap aquest objectiu: parar un moment per permetre't escoltar-te, sentir-te i viure segons allò que et "mou" per dins...

La Dansa: expressió d'emocions i vincle amb els altres

En un missatge en motiu del dia internacional de la Dansa 2011, la destacada ballarina i coreògrafa Anne Teresa de Keersmaeker (Mechelen, Bèlgica, 1960) descriu el que és la DANSA. 

Parla de la dansa com una via per expressar les emocions, una forma de fer visibles en l'espai imatges i metàfores de sentiments inconscients. La dansa és també un vincle d'unió amb les altres persones, amb el nostre entorn i amb tot l'univers. Totes aquestes característiques de la dansa son precisament la base de la Teràpia pel moviment i la dansa, una tècnica on integrem moviment i emoció, cos i ment per prendre consciència de la manera com ens movem a la vida i descobrir i incorporar noves formes de ser, sentir i actuar.

Copio a continuació el missatge extret de:  http://danza.es/actualidad/noticia.2011-03-25.1679531552

Mensaje en motivo del Día Internacional de la Danza 2011 

"Creo que la danza es la celebración de lo que nos hace humanos. Cuando bailamos, usamos de una forma muy natural, los mecanismos de nuestro cuerpo y todos nuestros sentidos para expresar alegría, tristeza, aquello que nos toca el corazón. La gente baila para celebrar los momentos cruciales de sus vidas y nuestros cuerpos llevan el peso de la memoria de todas las experiencias humanas posibles.

Podemos bailar en solitario y podemos bailar en grupo. Podemos compartir lo que nos une, lo que nos diferencia a unos de otros. Para mí, bailar es una forma de pensar. A través de la danza podemos encarnar las ideas más abstractas e incluso revelar lo que no podemos ver, lo que no podemos nombrar.
La danza es un vínculo entre personas, un puente entre el cielo y la tierra. Llevamos el mundo en nuestros cuerpos. A fin de cuentas, pienso que cada instante de danza forma parte de una función más vasta, de una coreografía que no tiene principio ni fin".

Anne Teresa De Keersmaeker

(Traducción realizada por la revista ARTEZ)